La nostra història
Pastisseries Pomar té un aval de 116 anys d'experiència en el món de la pastisseria. La nissaga familiar va començar un dia de març de l'any 1902, quan Francesc Pomar i Aguiló va obrir un petit forn de pa i ensaïmades al centre de la vila campanera (C. de Plaça, 20, allà mateix on es troba ubicat ara), i hi va introduir de primera mà pastissos i tortades que havia après a fer a Barcelona, on també va tenir un negoci propi. Anys més tard, el seu fill Joan Pomar i Pomar va agafar el relleu del seu pare amb el suport de la seva mare, Francisca Pomar, i de la seva esposa, Magdalena Mir i Cladera.
El seu fill, Francesc Pomar i Mir, juntament amb la seva esposa, Francisca Oliver i Roig, varen agafar les regnes del negoci l’any 1965 i varen transformar aquell fornet de pa en una de les pastisseries més destacades de Mallorca. Francesc va introduir a l’illa innombrables conceptes (dolços, salats, xocolates, ingredients, receptes, etc.) que va aprendre als diferents cursos, estudis i viatges que feia amb aquesta finalitat. A més, també va treballar i aprendre al costat dels millors mestres pastissers de tot el món i també, i molt important, a la seva escola mallorquina de pastisseria (la primera a Mallorca), on ensenyava tant com aprenia. L’ofici de pastisser s’enriqueix compartint receptes amb altres mestres. Això va descobrir Francesc, que va destruir així el mite, comú fins aleshores, de no compartir receptes secretes pastisseres.
Del forn de pa de Can Pomaret d’un temps a les Pastisseries Pomar d’ara mateix hi ha més d’un segle d’experiència, de sacrifici, de passió per la feina, de visió de futur, de ganes d’aprendre i d’ampliar coneixements, d’innovació…
Avui, la quarta i la cinquena generació (fills i nets de Francesc Pomar i Francisca Oliver) són els qui duen el negoci, amb la mateixa il·lusió que els seus antecessors. Els coneixements es poden transmetre, les habilitats no.
Actualment tenen obertes quatre botigues: dues a Campos (C. de Plaça, 20 / C. de Jaume II, 2) i dues a Palma (C. de Manacor, 3 / C. del Baró de Santa Maria del Sepulcre, 12).
L’esforç diari de tots és, sens dubte, allò que ens fa ser qui som.
